El Grup de Recerques Històriques de Castelldefels “El Torreó”, en col·laboració con la Regiduría de Cultura de l'Ajuntament de la ciutat i de Caixa Terrassa va presentar entre els dies 28 de setembre i 18 d'octubre de l'any 2001 la mostra fotogràfica “Recuperem la nostra història-I. Cultura i Societat”. L'objectiu del grup era fer arribar al públic en general per part del material gràfic cedit des de col·leccions particulars, així com donar a conèixer el fons dels arxius parroquial i municipal de la ciutat. Encara que es va fer una selecció de les fotografies, cal assenyalar que no s'havien triat a l'atzar, ni por les seves qualitats tècniques o artístiques; s'havien escollit les més representatives referents a una temàtica: “cultura i societat”. D'aquesta manera, gràcies precisament a aquestes instantànies, es podien abastar diferents perspectives de la vida col·lectiva local. Els criteris de la selecció havien estat condicionats por el mateix fons fotogràfic que s'havia aconseguit en la campanya de captació desenvolupada en el curs 2000-2001. D'alguna manera, si cap, la mostra retornava a tots els habitants de Castelldefels que havien prestat imatges, anessin o no retratats en les mateixes, la satisfacció de veure com les vivències captades por una màquina de fotos era objecte d'admiració quan qualsevol espectador s'acostava per a redescubrir en elles un passat que compartir.

Gràcies a l'exposició, a més, els visitants van poder i van voler precisar dades sobre el que van veure immortalitzat. Aquest últim esforç col·lectiu avui té també la seva compensació. El Grup de Recerques Històriques de Castelldefels té el plaer de posar en les teves mans, estimat lector, el resultat de la labor desenvolupada: una col·lecció de fotografies acompanyades d'una mínima explicació per a cadascuna d'elles que ens retorni la memòria d'un passat. Aquest regal que ens fem com gent que té en estima a Castelldefels ha estat possible gràcies a la col·laboració econòmica de tres empreses amb presència ja històrica en la nostra ciutat -Grup Soteras, Saneo S.L. i Barlen S.L.- i al suport incondicional de la Regiduría de Cultura de l'Ajuntament de Castelldefels.

            Grup de Recerques Històriques de Castelldefels

En l'exposició «Recuperem la nostra Història I -Imatges de Castelldefels», de l'any 2001, el GREHIC va voler ressaltar aspectes de la gent del poble tal com es presentava en les diferents situacions de la vida: en les seves tasques quotidianes, les seves festes, les seves activitats associatives, el seu temps d'oci, sent nens, adults i ancians. En una nova exhibició d'imatges, presentada en l'any 2003, veiem on i en quin àmbit vivien aquestes persones gràcies a la reproducció d'aquest entorn en forma de postals. Les més antigues comprenen el castell -símbol que es veia llavors des de tots els costats-,el poble vell i l'època del «Balneari», mentre que les més modernes -pràcticament totes en color- es van divulgar cara al turisme local que durant els anys 1960 i 1970 va tenir la seva època forta, plasmant, sobretot, la zona de la platja. Lògicament, aquestes postals es van manar per a comunicar una mica al destinatari o justament per a fer-li partícip dels racons bells d'aquest lloc estiuenc. Pel que fa a les comunicacions, podríem dir que gairebé el 90% eren felicitacions d'estiuejants a amics i familiars els sants dels quals i natalicis queien al juliol i agost, ja que poc s'utilitzava per aquell temps el telèfon per a ocasions com aquestes.
Però va ocórrer també que la postal, per exemple, havia de servir de missatger amb la llista de compra per a la «minyona» a Barcelona i aconseguir així que el dia de la tornada de la família estigués el menjar a punt. L'edició de les postals més antigues estava majorment en mans de fotògrafs de nacionalitat francesa. Els autors de la nostra recopilació que destaquen en èpoques posteriors són l'austríac Adolf Zerkowitz (1884-1972), Ricard Gassó (1919-2002), de Sitges, i els germans Enric i Narcís Cuyás. Zerkowitz va venir A Espanya durant la Primera Guerra Mundial i va fer de la seva afició, la fotografia, una activitat professional per a sobreviure. Era bastant innovador en les seves preses fotogràfiques i això li va dur a aconseguir vistes des de punts molt arriscats com teulades i pics de muntanyes. Un dels seus reportatges es va comercialitzar en forma de tira de postals del «Balneari de Castelldefels». De Ricard Gassó sabem que era un fotògraf editor de postals que, igual que Zerkowitz, va buscar els seus motius en tota Catalunya. Els germans Cuyás van ser també destacats editors de postals, fills de Narcís Cuyás i Parera, de Vilafranca, cineasta i fotògraf de prestigi.
Durant l'època de les postals en color, poques vegades s'esmenta l'autor de la fotografia; ja que a hores d'ara havia ja editorials que constaven al dors de la postal o, com el cas de «Escut d'Or», que figurava en forma de símbol en la part frontal. Abans de passar a veure part de l'obra que ha llançat la imatge de Castelldefels per via del correu, volem aprofitar l'ocasió per a donar les gràcies a totes les persones que van fer possible l'exposició mitjançant la cessió desinteressada de les seves respectives postals. Esperem, a més, que amb aquesta mostra d'imatges s'animi més gent a col·laborar de manera semblant i ens permeti gaudir de noves exposicions. Barbara Schwarz Presidenta del GREHIC Nota: El llibre que es va editar com catàleg de l'exposició se serveix d'un text que va aparèixer per primera vegada en el programa de Festa Major de Castelldefels de l'any 1955. En ell es fa una invitació a circular per tot el terme municipal per a destacar els elements que, com no pot ser d'altra manera, eren també els més cobejats per al retrat de qui produïa les postals del Castelldefels de llavors.

El Grup de Recerques Històriques de Castelldefels “El Torreó” (GREHIC), continuant amb la tasca de donar a conèixer la història de Castelldefels, la seva evolució urbanística, les seves festes, la seva gent …, ha organitzat, a partir del fons de l’Arxiu Gràfic de l’entitat, la tercera edició de l’exposició “Recuperem la nostra història”, subtitulada, en aquesta ocasió, “Imatges de Castelldefels”. En aquesta exposició, portada a terme del 16 de gener al 7 de febrer de 2004, s’han exposat gairebé un centenar de fotografies provinents de les cessions particulars efectuades durant la campanya de captació 2002-2003, essent, tan sols, una part del fons existent en l’Arxiu Gràfic de l’entitat. Aquest petit recull de fotografies que teniu a les mans (una mena de catàleg d’aquesta exposició) no pretén res més que intentar donar una ullada molt ràpida i, malauradament, escassa, al segle que vàrem deixar fa ben poc. Sense dates concretes i sense especificacions ni cronologies determinades, sovint posant el renom més que el cognom, atès que és així com ens identifiquem normalment a nivell popular, i només buscant dins dels fulls del calendari, de molts calendaris, l’esdevenir monòton i a vegades repetitiu del bategar d’un poble a través de les seves festes, els seus costums i la seva manera de viure. Veient cada una de les fotografies i esperant una mica de la nostra capacitat de mirar endarrere, de ben segur tindrem un moment per recordar aquell ésser íntim, aquell amic o aquell familiar que ens va deixar, però al que seguim portant dins del cor. Sobretot, però, valdria molt la pena que ens ajudés a reviure el nostre anecdotari particular, les pàgines viscudes de cadascú i que, de ben segur, totes juntes no cabrien en cap enciclopèdia per voluminosa que fos. I és que tot el que mou, viu i fa ser un poble és, sense cap mena de dubte, la seva GENT. El GREHIC te el goig de posar a les teves mans, benvolgut lector, el resultat de tot plegat: una col•lecció de fotografies amb l’explicació mínima que ens desperti el record d’altres temps. Aquest regal que ens fem, com a gent que estima Castelldefels, ha estat possible gràcies al suport incondicional de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelldefels, a la col•laboració econòmica d’empreses amb presència ja històrica a la nostra ciutat i per sobre de tot gràcies al recolzament de tota la gent que, en aquesta última campanya 2002-2003, ens ha cedit part de la seva història gràfica familiar i col•lectiva i a aquells que ens han ajudat a identificar algunes de les persones que surten a les imatges. De tots ells voldríem deixar-ne constància dels seus noms: Elvira Elías, Victòria Elías, Montserrat Porcar, Gloria Ventura, Jesús Fernández Blay, J. Domingo, Família Colet, Carmen Buixant, Albert Llevaría, Benedita Elías, Família Baqués, Família Juvé, Rosa Drija Bagués, Elisa Rodríguez, Manuel Franquesa, Máximo Cotán, Clara Andreu Giner, Josep Codinach, Pilar de Cros Vives,, Fabiola Roig, Josep Maria Casellas,Mari Corbacho, Maria Fusté, Enric Colet Raventós, Família Ferrer Moreno, Luis Vázquez Gnzález, José Manuel Vilches, Antonio Mitadiel, Ariu Municipal Grup de Recerques Històriques de Castelldefels, “El Torreó”

Amb els anys, els historiadors acumulen informació i, amb aquesta informació, fan articles o llibres, més o menys sesudos, que desperten major o menor interès. El meu primer llibre ho vaig fer sobre la base dels pocs estudis que fins a llavors versaven sobre Castelldefels. No era un llibre d'investigació -de fet, per aquell temps gairebé no sabia ni què era això- sinó un manual que barrejava la geografia i la història de Castelldefels pel qual alguns encara em feliciten avui dia. Passat el temps, vaig tenir una experiència ben distinta. Vaig publicar una obra, juntament amb Gabriel García Rosauro i Neus Cardona Vives, per a resoldre un crim comès en la meva ciutat en el segle XIX. En ella, pràcticament tot era investigació. Vam recórrer durant anys fins a un total de disset hemeroteques i arxius de deu ciutats, i per aquest esforç, el que són les coses, gairebé ningú ens va felicitar. Més endavant, Dolors Sanahuja Torres em va proposar col·laborar en una història de Castelldefels i vaig pensar que seria fàcil, que només havia de mirar la informació que havia compilat fins a llavors; acostar-me a l'arxiu munipal per a comprovar uns quants dades i... em vaig passar sis mesos mirant totes les actes de l'ajuntament, centenars i centenars de pàgines per a recórrer la distància que intervenia entre 1900 i 1979, any, aquest últim, que es van constituir els primers ajuntaments democràtics.Vaig Poder constatar que no es coneixia detalladament al Castelldefels del segle XX, aquest període que va passar de ser un petit poble a ser la ciutat que coneixem actualment. Per què dic tot això? Doncs perquè els meus amics del Grup de Recerques Històriques de Castelldefels m'han convençut per a escriure un article amb que il·lustrar un llibre de fotografies sobre el turisme i Castelldefels. Així que m'he dedicat a maquillar el que ja sabia, a buscar articles de premsa, a entrevistar a persones que van viure els anys de l'esplendor turística, a llegir fullets, veure fotografies, postals i alguna que altra pel·lícula... Em temo que fet i fet vagi a ocórrer que les fotografies siguin les quals acompanyin al llibre. Però, una vegada més, em quedarà la secreta satisfacció d'haver excarvado en els sediments d'aquesta poble per a treure algunes històries a la llum.

Amb els anys, els historiadors acumulen informació i, amb aquesta informació, fan articles o llibres, més o menys sesudos, que desperten major o menor interès. El meu primer llibre ho vaig fer sobre la base dels pocs estudis que fins a llavors versaven sobre Castelldefels. No era un llibre d'investigació -de fet, per aquell temps gairebé no sabia ni què era això- sinó un manual que barrejava la geografia i la història de Castelldefels pel qual alguns encara em feliciten avui dia. Passat el temps, vaig tenir una experiència ben distinta. Vaig publicar una obra, juntament amb Gabriel García Rosauro i Neus Cardona Vives, per a resoldre un crim comès en la meva ciutat en el segle XIX. En ella, pràcticament tot era investigació. Vam recórrer durant anys fins a un total de disset hemeroteques i arxius de deu ciutats, i per aquest esforç, el que són les coses, gairebé ningú ens va felicitar. Més endavant, Dolors Sanahuja Torres em va proposar col·laborar en una història de Castelldefels i vaig pensar que seria fàcil, que només havia de mirar la informació que havia compilat fins a llavors; acostar-me a l'arxiu munipal per a comprovar uns quants dades i... em vaig passar sis mesos mirant totes les actes de l'ajuntament, centenars i centenars de pàgines per a recórrer la distància que intervenia entre 1900 i 1979, any, aquest últim, que es van constituir els primers ajuntaments democràtics.Vaig Poder constatar que no es coneixia detalladament al Castelldefels del segle XX, aquest període que va passar de ser un petit poble a ser la ciutat que coneixem actualment. Per què dic tot això? Doncs perquè els meus amics del Grup de Recerques Històriques de Castelldefels m'han convençut per a escriure un article amb que il·lustrar un llibre de fotografies sobre el turisme i Castelldefels. Així que m'he dedicat a maquillar el que ja sabia, a buscar articles de premsa, a entrevistar a persones que van viure els anys de l'esplendor turística, a llegir fullets, veure fotografies, postals i alguna que altra pel·lícula... Em temo que fet i fet vagi a ocórrer que les fotografies siguin les quals acompanyin al llibre. Però, una vegada més, em quedarà la secreta satisfacció d'haver excarvado en els sediments d'aquesta poble per a treure algunes històries a la llum.

LA IDEA Vaig descobrir Jesús Sánchez Pajares a finals de juny del 1984, arran d’una manifestació per demanar un nou col•legi de primària, el Margalló, aprofitant la visita a Castelldefels del president de la Generalitat, Jordi Pujol, que venia a posar la primera pedra de l´ambulatori al solar existent al costat de la plaça Joan XXIII. Potser en l´any i escaig que feia que treballava a Ràdio Castelldefels com a periodista en les tasques informatives, havia vist en alguna ocasió Pajares o hi havia parlat. No ho recordo. Però conèixer-lo de debò, tal com és, un conductor, un dirigent de masses, el vaig conèixer aquell matí d’incipient estiu, quan participava, com a president de l´Associació de Veïns de Vista Alegre, en la manifestació de les mares i pares d´alumnes del Margalló i de la Coordinadora que aplegava les AMPA de la resta d´escoles de la ciutat. El vaig conèixer com a representant de la petita comissió que es va triar sobre el terreny, al costat del president de la Coordinadora d´AMPA Vivencio Lenguas. Ambdós, i no recordo si algú més, es van acostar al centre dels terrenys destinats a l´ambulatori, cridats pel mateix Jordi Pujol, encuriosit per la cridòria i les pancartes de la mani , que no es referien precisament a l´objecte de la seva visita. Al costat seu, juntament amb altres autoritats, hi havia, com era preceptiu, l´alcalde de Castelldefels Agustín Marina, que, davant l´evidència dels fets, s’oferí com a mitjancer de la imprevista trobada. I quina trobada! De participant i representant, Pajares s´elevà sobre tots els presents i esdevingué el tribú de la plebs dels antics romans, que exposa, protesta, exigeix i, finalment, emplaça ni més ni menys que la primera magistratura de l´Estat, en aquest cas la primera autoritat de Catalunya, el president Jordi Pujol en el compliment de les seves responsabilitats. El Molt Honorable aguantà el vendaval--vent del poble, demagògia ben entesa, com la dels clàssics—també amb el mestratge d´un conductor de masses, de ben diferent extracció, i encara que, com va reconèixer, no venia preparat per al tema d´educació, sinó per al de sanitat, es lliurà al combat dialèctic amb la seva proverbial campechania i, com a bon jugador de fair play, acceptà el compromís d´una ràpida solució a l´exigència popular. Jordi Pujol s´apuntà en un paperet el nom de Jesús Sánchez Pajares, però segur que no calia: se’n recordaria per sempre més, i així ho demostrà quan, en ocasions posteriors, passat el temps, tornà a Castelldefels per a altres inauguracions. Va ser una trobada memorable, i la fascinació de l´autor d´aquestes línies per aquest autèntic tribú de la plebs de l´època contemporània, immediata. I des de llavors, al llarg dels més de vint anys transcorreguts, el vaig seguir amb cura i interès al pas dels esdeveniments d’un poble que creixia espectacularment i que es feia com a ciutat. I, davant meu, s’anà descabdellant tota una revelació de l´home de l´associacionisme veïnal, del polític, fonamentat en una sòlida base de compromís amb el moviment obrer, com a obrer que era, que es resumia en una única lluita global: la lluita contra la dictadura franquista i per la democràcia. Les línies que segueixen són un intent, acariciat des de fa temps, d´encaixar aquestes peces de la densa vida pública de Jesús Sánchez Pajares en un exercici de la memòria de la nostra història més recent d´aquest home físicament petit d’estatura, però de gran alçada moral, d´aquest home d´al•luvió de les terres del sud que, com altres aportacions d´arreu d´Espanya i del món, ha forjat el gresol de cultures d´un indret perdut i ben trobat de la Mediterrània, que anomenem Castelldefels. Memòria que Pajares va deixar anar amb infinita paciència i que l´autor enregistrà durant més de dotze hores repartides en les setmanes finals del 2004 i les primeres del 2005, al despatx de l’encimbellat local de l´Associació de Veïns de Vista Alegre, al carrer de Corts de Càdis, des d’on per una finestra s´albiren, a la mateixa altura, els murs foscos d’un castell que no hauria imaginat mai que un dia molt llunyà li creixeria un poblat als peus del seu turó, i, a l´horitzó, més enllà de la plana, la cinta blava del mar (aquest, i els pins que coronen el turó, figuren en l´anagrama de l´associació). Li agraeixo la confiança, a Pajares, i espero que s´hi reconegui i s´hi vegi reflectit encara que sigui un xic --no del tot, perquè no s´hi poden transcriure ni el gracejo ni la passió que Jesús Sánchez Pajares posa en el seu discurs i que fa les delícies de qui l´escolta. Això voldrà dir que tant d´esforç no ha estat en va. Lluis Felip Jorcano Martínez

"Imatges de Castelldefels: la visió dels artistes"

En aquesta vuitena edició del cicle d'exposicions sobre imatges deCastelldefels hem volgut donar la paraula (de fet, la imatge) als artistes que han plasmat la nostra ciutat en les seves obres.

En les anteriors edicions sempre havíem exposat imatges fotogràfiques sobre diversos temes (societat, personatges, turisme, festes ...) però en aqueta ocasió ens ha semblat que seria interessant saber com "veuen" la ciutat els ulls de les persones, a través de les seves obres (pintura, gravat, etc

Tot i tenir una gran experiència pel que fa a la celebració de les seves festes populars i el recordatori pràctic de les seves tradicions i el seu folklore, fins ara, Castelldefels no disposava d’un treball que recollís tot allò que ho caracteritza.. És per aquest motiu que aquest llibre que ara tens a les mans, benvolgut lector, té una importància capdal en la recuperació de tots aquests elements que formen part de la vida col•lectiva d’un poble, i més concretament de les seves arrels històriques, culturals, socials,... En aquest treball, la Rosa Armelles i en Xavier Clemente fan una aproximació històrica a tots aquells aspectes de la festa a Castelldefels, a partir d’un acurat estudi de les fonts documentals existents, així com també a partir d’entrevistes personals a gent que han viscut en primera persona, o han conegut de primera mà alguns dels fets històrics que s’hi expliquen. Així, podem trobar reflectits en aquest llibre des dels gegants i nans a les bèsties de la festa: la cucafera, el drac de Castelldefels (en Gar-i-got) i els diables; tot fent, a més, un recorregut pels diferents balls d’exhibició, música tradicional, les sardanes i els castellers. Donada la profunda preocupació del GREHIC per investigar i donar a conèixer la història de Castelldefels en tots els seus àmbits i períodes, ens ha semblat molt adient fer una publicació en la que es pogués mostrar a tothom elements tan vius com són els del folklore popular castelldefelenc. Que tot això hagi estat possible és, bàsicament, gràcies a una entitat com l’Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels, que enguany celebra el 20è aniversari de la seva creació. L’Agrupació ha sabut mantenir el caliu necessari per tal que, tant els castellers com els gegants, el drac, els nans, els diables,... hagin passat a formar part de la història de la festa de Castelldefels. Amb tots ells també formaran part d’aquesta història les persones que han donat, i donen, tot el seu esforç a la col•lectivitat d’aquesta població. Aquest context històric el trobaràs en aquest llibre, il•lustrat amb un reguitzell de fotografies de gran qualitat, obra d’en Ramon Josa, cronista gràfic de la ciutat i personatge ja indissociable del nostre paisatge festiu. Algunes instantànies, però, provenen de l’Arxiu Parroquial i altres són de la Carina Garcia Codina, historiadora i “gegantera des de la seva infantesa”. I ara, GAUDEIX DE LA FESTA!! David Dalmases Pons Secretari del GREHIC